El context: quan els materials s’encareixen i el contracte ja està signat.
Signar un contracte d’obres públiques implica assumir un preu. Però què passa quan, durant l’execució, el cost dels materials s’encareix de manera imprevista i extraordinària? Ha d’absorbir el contractista aquesta pèrdua sense més?
La resposta, a partir de 2022, és no. Almenys en determinades circumstàncies.
La crisi de subministraments i l’encariment brutal de materials com l’acer, l’alumini, el coure o els materials bituminosos durant 2021 va provocar que moltes empreses constructores veiessin com els seus contractes d’obres públiques es tornaven econòmicament inviables. El preu pactat ja no cobria els costos reals d’execució.
Per donar resposta a aquesta situació, el Govern va aprovar el Reial Decret-llei 3/2022, d’1 de març, que va introduir un mecanisme extraordinari: la revisió excepcional de preus en contractes públics d’obres.
Què és el RDL 3/2022 i què permet
El RDL 3/2022 va establir un dret excepcional per als contractistes d’obres públiques que complissin determinats requisits: obtenir una compensació econòmica per l’increment de costos de materials sofert durant l’execució del contracte.
Els requisits principals són:
Requisit temporal: el contracte ha d’haver estat en execució durant la vigència de la norma. Concretament, l’article 6 exigeix que el contracte es trobés en execució a l’entrada en vigor del RDL 3/2022.
Requisit material: l’increment del cost dels materials ha d’haver tingut un impacte directe i rellevant en l’economia del contracte. L’article 7 fixa el llindar en un increment superior al 5% de l’import certificat en l’exercici 2021, aplicant les fórmules de revisió de preus del Reial Decret 1359/2011.
Límit màxim: la revisió excepcional no pot superar el 20% del preu d’adjudicació del contracte.
El mecanisme és clar sobre el paper. El problema sorgeix quan l’Administració interpreta de forma restrictiva els requisits, especialment el temporal, per denegar la revisió.
El cas: una denegació injustificada
El nostre client va executar un contracte d’obres d’urbanització signat l’octubre de 2020. Les obres van començar el novembre d’aquell mateix any.
Durant 2021, el cost dels materials emprats en l’obra es va incrementar de forma significativa, superant el llindar del 5% previst en el RDL 3/2022. L’octubre de 2022, amb l’obra encara en execució, es va sol·licitar la revisió excepcional de preus. L’import reclamat ascendia a 120.589,84 euros.
L’Administració ho va denegar.
El seu argument central: quan es va sol·licitar la revisió, el contracte ja havia finalitzat perquè l’obra havia estat posada al servei públic el gener de 2022. Per tant, al seu parer, no es complia el requisit temporal del RDL 3/2022.
La nostra estratègia: demostrar que l’obra seguia en execució
La clau del cas estava en una pregunta aparentment tècnica però amb conseqüències econòmiques de més de 120.000 euros: quan finalitza jurídicament un contracte d’obres?
La posició de l’Administració confonia dos conceptes diferents: la posada al servei públic de l’obra i la recepció formal del contracte. No són el mateix, i la diferència és determinant.
La Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic és clara en els seus articles 210 i 243: el contracte d’obres s’entén complert quan el contractista ha executat la prestació a satisfacció de l’Administració, la qual cosa exigeix un acte formal de recepció i, dins dels tres mesos següents, l’aprovació de la certificació final.
En aquest cas, els fets eren contundents:
- L’acta de recepció formal de les obres es va signar el 6 de juny de 2023.
- La certificació final es va aprovar el 10 de gener de 2024.
- La pròpia Administració havia aprovat el setembre de 2022 una ampliació del termini d’execució, la qual cosa era incompatible amb afirmar que el contracte ja havia conclòs el gener de 2022.
- Es van produir dues modificacions de projecte amb posterioritat a aquesta data.
Si el contracte hagués finalitzat el gener de 2022, per què l’Administració va ampliar el termini d’execució set mesos després? La contradicció era evident.
A més, el propi RDL 3/2022 estableix en el seu article 7.1 que la revisió es reconeixerà fins a la finalització del contracte, entesa com el moment en què es formalitza l’acta de recepció i s’emet la certificació final. No la posada al servei públic, sinó la recepció formal.
L’informe de l’Administració: quan el perit no és imparcial
L’Administració va recolzar la seva denegació en un informe del seu propi Enginyer de Camins, que concloïa que la revisió no procedia per raons temporals i qüestionava el càlcul de l’increment de costos.
Vam impugnar la validesa d’aquest informe com a prova pericial. El Tribunal Suprem, en la seva Sentència 1567/2024, de 8 d’octubre, ja havia establert que els informes elaborats per tècnics al servei de l’Administració, quan aquesta és part en el litigi, no gaudeixen de presumpció d’imparcialitat i han de ser valorats com a documents administratius, no com a prova pericial en sentit estricte.
El jutjat va acollir aquest plantejament i va qüestionar l’objectivitat de l’informe, assenyalant que contenia trets de subjectivisme i que l’enginyer de camins no era el professional adequat per dictaminar sobre una qüestió de revisió de preus de contractes públics.
La sentència: estimació íntegra amb costes
El Jutjat Contenciós Administratiu número 9 de Barcelona va estimar íntegrament la nostra demanda mitjançant Sentència 274/2026, de 7 de juliol.
El tribunal va declarar:
- Que el contracte d’obres es trobava en execució a l’entrada en vigor del RDL 3/2022, complint-se el requisit temporal de l’article 6.
- Que l’increment del cost dels materials havia tingut un impacte directe i rellevant en l’economia del contracte, assolint el 6,5%, superant el llindar del 5%.
- Que el càlcul presentat per la nostra part era correcte, seriós i coherent, aplicant els índexs oficials del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública.
La condemna va ser de 120.589,84 euros més interessos legals, amb expressa imposició de costes a l’Administració.
Què significa això per a la teva empresa
Si la teva empresa va executar un contracte d’obres públiques entre 2020 i 2023 i vas patir un increment significatiu en el cost dels materials, aquest cas té implicacions pràctiques importants.
Si vas sol·licitar la revisió i te la van denegar, la denegació pot ser impugnable. Els arguments més freqüents de les administracions per denegar — que el contracte ja havia finalitzat, que no s’assolia el llindar del 5%, que el càlcul no era correcte — tenen resposta jurídica. I els terminis per recórrer són curts, així que convé actuar sense demora.
Si no vas arribar a sol·licitar-la, pot ser que encara estiguis a temps depenent de la situació concreta del teu contracte i dels terminis transcorreguts. És imprescindible analitzar-ho cas per cas.
Si ets Administració contractant i tens pendent resoldre sol·licituds de revisió, aquesta sentència és un recordatori que la interpretació restrictiva del RDL 3/2022 té límits i pot ser revertida judicialment amb costes incloses.
Tens un cas similar?
A Mojica Abogados som especialistes en dret administratiu i contractació pública. Analitzem la teva situació i et diem amb claredat si tens base per reclamar i quina és l’estratègia més adequada.
Consulta’ns abans que vencin els terminis.